PUBLICITAT

1 de maig de 2011



                                          Política, crisi i futbol

Els camps s’omplin, les entrades són cares i molts aficionats viatgen on calgui i es gasta el que convingui per seguir l’equip. El futbol, estament al que no li afecta la crisi econòmica, ens alleugera en llargues estones i ens dona dies de glòria per uns i de penes per altres, però esbarjo i emocions per tots, teràpia potent i necessària en els temps que corren. Quan Franco deien que el govern recolzava el futbol perquè mentre es discutia del Barça, del Madrid i dels àrbitres, la gent no parlava de la repressió del règim o del preu de les pataques. Hi ha coses que perduren, encara que avui no cal que els governs si matin en recolzar-ho perquè funciona sol. Ningú discuteix ni critica les fabuloses xifres que es maneguen en el món del futbol, ni tan sols com es maneguen, però tothom se’n veu en cor de queixar-se per una un reducció, encara que justa, obligatòria i necessària, en qualsevol capítol dels pressupostos que pugui afectar mínimament als serveis del benestar, ni tan sols en el ben entès de que es faci en prevenció per no deteriorar-ho més en un futur immediat, o remetre contra la despesa política —aquí sobra raó—, pels excessos en sous i privilegis, cosa que ja no tolerem en els que ens governen, tot i semblar-nos bé en els futbolistes perquè ens entrenen. En el cas dels polítics fins i tot escridassem més als que ho volen arreglar que als que ho han destorbat. Tot i la crisi, política i futbol es percep diferent.


(Diari de Tarragona 2-05-11)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada