PUBLICITAT

26 de novembre del 2011

                                             Cal una coloma blanca

Eufòria per uns i decepció per altres. Uns pugen i els altres baixen. Passa sempre quan es coneixen els resultats d’unes eleccions i les generals del passat 2o de novembre no han estat una excepció i ni tan sols una sorpresa. I ara què?, perquè sembla que unes eleccions venen a ser la panacea de tot el mal que ens  amenaça, però el mal que tenim va tan de pressa que els resultats electorals no l’atrapa. Els mercats continuen devorant confiances, governs, mal gestors i destapant incompetències de dirigents que baix la capa, precisament, d’unes eleccions democràtiques i de partits, a priori en bones intencions, es tapen les seves vergonyes que, ara que tot se sap, es destapen sense pietat. Una pluja torrencial, que no l’esperada, ens ha sorprès enfada com si la culpa fos de tots plegats, mentre l’únic que el pagesos demanaven era aigua per regar. Els més propers ens anuncien noves retallades, importants, doloroses, encara que necessàries, mentre els que ens han de manar els propers quatre anys des de la Central fan “muts i a la gàbia” com si no sabessin el que està passant ni la pressa que hi ha perquè això es deteriora per moments. Els jesuïtes se’n van de l’Observatori de l’Ebre, els damnificats per les barrancades demanen solucions, un Castor se’ns menja els llagostins de la mar i ens diuen que el 2012 encara serà pitjor. Alcem la vista al cel, igual passa una coloma blanca i ens dona un raig d’esperança.   

19 de novembre del 2011

                                          Allò que el vent ja s’ha endut     
     
Sonen encara les promeses electorals dels partits desesperats per aconseguir centrar l’atenció d’aquell votant indecís o desencisat, aliens  a la ferotge remor global dels mercats financers que revola com voltor  que olora la pudor de la carronya que ha de ser el seu sostén en els dies més propers. Encara que irònicament, es podria dir que l’electorat hauria d’estar tranquil perquè, insults i plantejaments denigrants apart, que fan de la campanya electoral una rutina desgastada que ningú s’esforça en renovar, actualitzar o reinventar, a tenor del que han estat exposant els partits (la majoria han apostat per solucionar l’atur i la situació econòmica), és evident que qualsevol que guanyi ens ho solucionarà tot plegat. En aquestes terres tothom ha apostat per les grans infraestructures com el Corredor del Mediterrani, pretensió ambigua i fora de les nostres mans, però no s’ha treballat per tenir un centre logístic fort, com l’estació de mercaderies de l’Aldea i destaca la incapacitat de fer parar una sola vegada al dia l’Euromet. Els que ens han parlat de coses tan ambigües i inversemblants com que aposten per un finançament que garanteixi la sortida del país de la crisi, és com si ens volguessin explicar que aquí, les persones que elegirem, governaran el món i, quan tot això ho prometen els que ens han governat en els últims anys, pot ser caldrà preguntar-los-hi per què no ho han fet mentre manaven. 


(Diari de Tarragona 20-11-11)

15 de novembre del 2011

                                             La UNED sempre prop

L’alumnat es preguntava si es podria fer la sortida medieval  i renaixentista. Havia estat una tarda de pluja que, per absent durant mesos, concentrava l’atenció i alimentava el neguit general per si l’oratge esgarrava l’endemà l’esperada passejada cultural pel patrimoni històric artístic del barri antic de la moderna Dertusa. Afortunadament un suau ventet de dalt i un bon solet de tardor, allunava l’efecte plujós fent esclatar una matí de dissabte expectant, després de la primera classe que l’entusiasta professora havia impartit el dia abans. L’escenari de la catedral de Tortosa, encara que vista i revista per l’alumnat, i els palaus dels voltants, amaguen detalls sorprenents i abastament interessants si es visiten de la ma de la professora Maria Balart, una guia d’excepció, que subratlla detalls del gòtic i del barroc que en altres ocasions ens havien passat per alt. És una iniciativa de la UNED, programa Senior; un curs formatiu que, amb la tutela del professor Joan Antoni González,  inclou temes d’actualitat i estratègies de desenvolupament personal i tracta temàtiques d’interès per les persones de més de 55 anys, amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida. Proporciona coneixements, aprenentatges i afavoreix la comunicació a través de les relacions interpersonals, i millora el coneixement de l’entorn cultural. A Tortosa ha tingut molt bona acollida. La universitat a distància ens queda sempre prop.  

(Diari de Tarragona 13-11-11)

12 de novembre del 2011


                                  Quan la demagògia perjudica la gestió

Aquells que van fer bandera de la defensa de l’aigua a l’Ebre i els va servir, o la van usar, de catapulta política, a la llarga i a la curta ens han fotut ben bé.

(Petit extracte de l’article de Jordi Barbeta, La Vanguardia 12-11-11):
Peor ha sido lo que ha emergido de la gestión de la Agència Catalana de l'Aigua. El tripartito dejó una deuda de 1.700 millones de euros con algunos episodios grotescos. La Generalitat tiene almacenadas tuberías por valor de 24 millones de euros que en tiempos del tripartito fueron adquiridas sin concurso previo para el imposible trasvase del Segre. Para otra canalización de agua a través de Collserola se gastaron 240 millones de euros cuando la mera ampliación de un conducto preexistente por el centro de Barcelona habría costado diez veces menos.

L’article és més llarg. Això és només una petita  mostra. Tot plegat posa els pels de punta. La demagògia és apegalosa, la gent s’hi enganxa. 

5 de novembre del 2011

                                                            Cal anar a votar


Només tindrem, després del 20N, un any i mig sabàtic electoral, perquè al 2013 hi haurà les europees, si tot això d’Europa s’aguanta com ara, que ja és dir molt. No és que sigui un respir molt llarg, però després de la triple activitat electoral dels últims quinze mesos (catalanes, municipals i estatals), quinze mesos sense campanya, despeses extra, colzades, missatges buits i brindis al sol, serà un període que, veurem, s’haurà d’anar més per feina o no ens en sortirem. La campanya que acaba de començar, poc es diferencia de les anteriors. Després de trenta anys, la societat, la política, l’economia, la mentalitat en general, han experimentat canvis substancials, de forma que no té res a veure amb allò que coneguérem en els primers anys de la democràcia, tan per l’evolució natural com per l’afectació dels canvis generacionals i tecnològics, aquests últims molt significatius. Tot i així, l’entrellat de les campanyes electorals és tan semblant que fa pensar que amb això no hem evolucionat gens, malgrat les necessitats de la ciutadania siguin diferents i la seva percepció vers la classe dirigent sigui d’una valoració baixa i decebedora, a tenor dels resultats, dels comportaments i de la precària situació que ens han deixat. Però és el sistema que tenim, millorable segurament per la classe política, i el menys dolent dels que coneixem. Cal anar a votar i ser exigents amb qui guany i, especialment, amb els que hem votat. 



(Diari de Tarragona 7-11-11)