PUBLICITAT

24 de setembre de 2011

                                               El secà necessita aigua

Fa temps que no plou. Estem al davant d’un any de sequera absoluta. Els matolls estan secs com un os; el romaní que aguanta tot l’any verd i, en anys bons de pluja, floreix a qualsevol temps, està sec, prim i ni creix ni meix. Els abellaires ho notaran, però qui ja ho està notant és el pagès d’oliveres, garrofers i ametllers, cultius de secà per excel•lència que enguany estan traspassant les línies vermelles de la seva subsistència. Les ametlles s’han quedat primes, les garrofers que també han patit, ara han de sofrir la creuada dels preus miseriosos que no cobreixen ni els costos de plega-les. De les olives, els pagesos afirmen que es queden primes i arrugades i, a més a més, cauen de seques i és veritat; posats prop d’una olivera sentim com un degoteig permanent d’olives que reboten a terra. Diferent és el cas dels camps d’oliveres que tenen reg, la majoria de pous particulars de la mateixa finca, perquè salvaran la collita, com la va salvar tothom l’any passat perquè va ser un any pluviós. El pagès de secà necessita aigua per regular la producció, per regar quan no plou, reg de suport per assegurar la collita cada any. La guerra dels preus l’ha de batallar en un altre camp, són figues d’un altre paner, però la de l’aigua de reg li ho hem de posar fàcil. Els plans de reg de secà del territori no es poden condicionar de forma frívola i gratuïta. És una necessitat imperiosa pel desenvolupament normal de l’activitat agrícola de casa nostra.

17 de setembre de 2011

                                             Canvia el color del Delta

Fa poc que ha sortit el sol i el seu resplendor es reflecteix en els camps d’arròs que groguegen madurs a l’espera de la seva recollida. S’evapora l’aiguatge de la passada nit amb una boirina fantasmagòrica que contrasta amb la catifa esgroguissada, retallada pels cordons verds d’agram i de senill que alberguen la plaga del caragol poma. La maquinària agrícola es mou neguitosa a l’espera de la senyal que doni l’entrada als camps a mesura que avança el matí, si l’oratge esdevé més sec. Un copet de vent de dalt afavoriria la recol·lecció. La humitat és la gran enemiga de la sega de l’arròs mentre el mestral és el gran aliat dels segadors. Serà més de mig matí quan es doni tot el necessari per engegar. Ja surt el rebordonit en els rostolls dels pocs camps ja segats, solcats per les roderes de les segadores, farcits de moixons matiners a la recerca d’un peixet, d’un cuc, d’una granota o qualsevol cosa que ompli el pap. La recollida de l’arròs canviarà una vegada més el color del paisatge d’aquesta terra multicolor que, trosset a trosset, lluita per sobreviure en un món infernal de multinacionals, de problemes financers, de governants incompetents  molt centrats en els resultats electorals, absents de les necessitats immediates i del seu perllongament en un futur incert. He quedat amb uns amics per esmorzar a la vora del riu. Està en calma, el veig assossegat... no sap, o no ho vol saber, el que s’està coent a Castelló.                    

10 de setembre de 2011

                                  La Universitat i l’11 de Setembre


Imagineu-vos quelcom tan simple com és anar a escola i que ens ensenyen totes les llengües que calguin, menys la nostra pròpia que es la que parlem a casa amb els nostres pares i al carrer amb la nostra gent. Els que vàrem anar a escola en castellà, quan érem fora de casa havíem d’escriure als nostres familiars en castellà, una llengua diferent de la que parlàvem. La universitat de Tortosa es va obrir al 1.568, vint anys avanç que la de Tarragona. Vegeu la importància històrica i intel·lectual d’aquestes terres en aquella època i les possibilitats de progrés que hem perdut amb tants anys. Imagineu-vos si els nostres fills i nosaltres  mateixos haguéssim pogut anar a la universitat a Tortosa... s’havia d’anar a Barcelona on només hi anava qui podia. Afortunadament, després de més de 250 anys, estem recuperant aquelles oportunitats que mai havíem d’haver perdut. Estem carregant pel futur, per les generacions que venen”. Són unes línies extretes del pregó de l’11 de Setembre del 2005 que vaig tenir l’honor de fer a l’ajuntament del meu poble. Disculpeu la cita pròpia, però com la Universitat de Tortosa va ser una de tantes institucions catalanes que es van abolir amb el Decret de Nova Planta, en el tema de la llengua i l’ensenyament en català no paren de furgar i estem novament en un nou 11 de Setembre i, al davant d’una reforma constitucional a corre cuita, m’ha semblat adient apuntar-ho una vegada més. De moment hem recuperat la Universitat.