PUBLICITAT

19 de febrer de 2012

                                         Els sindicats ajuden? (II)



Si més no tenen feina, comentava anteriorment referint-me als col·lectius que tan protesten. Els que no en tenen, en més raó, no fan tant de soroll. Caldria preguntar als sindicats, què han fet per ells fins ara, perquè en una societat laboral tan ben dotada de defensors a ultrança dels treballadors, que s’hagi arribat a la xifra d’aturats que tenim, també hi tindran alguna cosa a veure, ells que han tingut l’honorable missió de defensar-los. Han fet bé la feina? En moments tan crus com el que estem passant, tots mirem enrere per veure a qui li podem donar la culpa dels nostres mals i hi posem cert ordre de culpabilitat. Els polítics, com a dirigents (gestió de govern i legislació) en primer lloc i, en segon, els financers que instrumenten el sistema monetari amb un grau d’usura i avarícia competitiva desmesurada, ambdós amb uns nivells de connivència fora d’ètica. En tercer lloc ens hem de posar tots plegats perquè som els que elegim als polítics i els que ens deixem atrapar per les garres del món de les finances comprant allò que, potser, no podrem pagar. Entremig queda la ineficàcia del governador del Banc d’Espanya que ha mirat cap un altre cantó, obviant el mal que feien polítics i financers. Però també els sindicats que hi són a tot arreu. Però ja no és hora de cercar culpables perquè ho som tots, encara que uns més que d’altres; sobren protestes perjudicials i manquen solucions i muscles per empènyer.          


11 de febrer de 2012

                                    


                                      Els sindicats ajuden?



El dubte queda dissipat, si algú en tenia cap, sobre la reacció dels sindicats als canvis de govern, després de veure sovint protestes als carreres. Ells són els inductors de les manifestacions, a tenor del seu discurs i de les senyeres, enganxines i banderoles que exhibeixen. Algú es preguntarà on eren durant els últims quatre anys de crisi mentre han governat els seus de forma desastrosa i ineficaç. Efectivament, sabem que estem patint una crisi global i, recolzats pels sindicats, ben pagats en substanciosos subsidis, es justifiquen aquells governants als que mai els hi han protestat ni la seva política ni la seva fallida gestió, malgrat el resultat nefast que ens ha portat on som perquè, l’efecte de l’atur, no concorda amb la globalitat. Espanya 23%, mentre la mitjana de l’eurozona, que també està en crisi, només és d’un 10% . No tots han tingut mals governs ni sindicats que atorgaven, obviant la mala gestió d’aquells que recolzaven. Hem vist les protestes dels de sanitat, bombers, mossos d’esquadra i s’anuncia properament una vaga del transport públic a Barcelona, amb el perjudici corresponent. S’han de preocupar pels seus interessos, ho sé, però també han de ser conscients, en un moment de grans dificultats, que gaudeixen d’una situació privilegiada. Si més no tenen feina. Els cinc milions que ja l’han perdut, desprotegits i en més raó, no fan tant de soroll. Caldria preguntar als sindicats, què han fet per ells fins ara.



4 de febrer de 2012

                                                   Ens passa de tot



A la cooperativa del meu poble s’arreglen les coses, però no del tot i es remouen antigues posicions particulars antagòniques i es capitalitzen actituds polítiques i socials, com en tots els conflictes. Els animalistes, que només volen la seva, s’emprenyen perquè els aficionats als bous tindran Llei que reguli la seva festa. Els caleros s’han posicionat en contra del projecte del parc eòlic marí, que quasi volt tothom. Cañete, amb arrogància, remou, de moment només per emprenyar, el Pla Hidrològic Nacional, com qui es treu aquella espina que porta clavada des que el PP va perdre les eleccions, pensant que no les pot tornar a perdre mai més i vol iniciar el seu passeig militar. A Jesús s’ha enterbolit l’aigua de boca. Els pagesos es queixen, en raó, dels problemes dels cítrics i de la collita d’olives. No ens plou, el vent de dalt ens socarra les orelles amb una fredor que pensàvem que ja no es donava i, al damunt, enguany, ni un sol rovelló s’ha atrevit a esclatar. Aquí passa de tot. És com tenir els Déus en contra per purgar la feina mal feta. Ens poden passar més coses? Sí, segurament, perquè, tot i la seca sempre plou sobre mullat i cap d’aquests assumptes, a excepció del parc marí de la Cala, ens assegura més feina que és una de les primeres necessitats i, mentre, l’atur segueix augmentant. Altrament he comentat que ens hem d’espolsar el gebre. Hem d’escampar la boira però, clar, ens passen tantes coses...


Diari de Tarragona (8-2-12)

.