PUBLICITAT

30 d’octubre de 2011

                                Els regants accepten els sacrificis

És el títol on, en aquest mateix diari, es feia referència a l’actitud dels regants del Delta en acceptar una reducció significativa de la dotació d’aigua garantint així els usos mínims de reg en les aigües avall dels tres  últims embassaments del riu. És un acord entre la Confederació i les comunitats per pal·liar l’escassetat d’aigua, en mínims històrics, com a conseqüència de la manca de pluges a la conca de l’Ebre. Encara ressona els comentaris de fa pocs dies en els nostres mitjans de comunicació, exclamant-se per les conseqüències d’aquesta sequera en veu de totes les cooperatives olivareres del territori i també de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, que recolzava el seu reclam i també la finalització dels canals de reg, Xerta-Sènia i l’Aldea-Camarles, que han de proporcionar reg de suport a més de vint-mil hectàrees de secà corresponents a més de sis mil propietaris, es de dir, a més de sis mil famílies d’aquestes terres. La sequera ens fa memòria d’una necessitat imperial per no perdre les collites, però també ens deixa constància de que els pagesos no només són molt sacrificats, perquè ens ho han demostrat abastament al llarg de la seva història, sinó que tenen un gran sentit de la responsabilitat a l’hora d’administrar un aigua escassa, malgrat la seva imperiosa necessitat. Ho he dit i escrit moltes vegades: el pagesos són els millors administradors de l’aigua i de les seves concessions.

(Diari de Tarragona 30-10-11)       

22 d’octubre de 2011

Facilitats per als estafadors


Ni el Diccionari de la Llengua Catalana  ni el de la Real Acadèmia Espanyola contemplen el mot “premium”. De l’anglès es tradueix com a “prima”, però és igual; quan reclames a una operadora de telefonia sobre uns càrrecs monumentals que et cauen a la factura sobre uns missatges que t’han enviat, et diuen que són els “premium. Te’ls estan enviant perquè han tret el teu número de telèfon d’una enganxina perversa on t’han ofert el sorteig d’una cafetera, d’un viatge o d’un cotxe; sempre, això sí, de marques de primera línia per a que et confiïs. Enganyifa? Sí. Estafa? També. S’hi entra pensant que no hi perds res, et demanen el número del mòbil i et comencen a caure missatges comercials que has de pagar, i molt car. Culpables? Els estafadors que han inventat la trama, és clar, però més culpables i en molt més delit, els governs que no ho controlen i la connivència de les companyies de telefonia que ho saben i ho permeten, perquè facturen a dojo. Perjudicats? Els de sempre: usuaris innocents que no dominen aquesta trampa i entren com les anguiles als ventrols i després no poden sortir. Els governants no vigilen i les companyies ho faciliten. Ambdós a favor dels estafadors. Mentre uns intenten sortir de la crisi, altres fan l’agost aprofitant la debilitat del sistema, de la gent d’a peu i del relaxament dels que ens governen que, per cert, estan tots de campanya electoral insistint en que si guanyen, amb ells al govern, viurem millor.  


(Diari de Tarragona 23-10-11)

8 d’octubre de 2011

                                                   El pagès vol fer collita

La campanya de l’arròs al Delta toca la seva fi, pel que fa a la recollida. Les màquines segadores estan de neteja i s’enfilen per l’Eix de l’Ebre per allargar la feina a l’Aragó i Navarra on la collita, pel clima, va més endarrerida. Els grans d’arròs que s’han quedat a la palla han tingut temps de grillar, germinant nou planter que enverdeix els restolls dels quadres arrossers esdevenint una nova primavera a la tardor, a l’espera dels tractors que ja remouen palla, fang i brots verds per fer foc nou, eixugant les terres per combatre el caragol poma. Els bernats, els esplugabous, els fumadells, les gavines i ara també les cigonyes, entre tants d’altres moixons en aquest indret, s’ho miren amb bons ulls, conscients del paradís on estan vivint mentre, prop, s’agreuja la collita de secà per falta d’aigua de pluja i de reg. Els productors posen el crit al cel, les cooperatives del territori, i també la seva federació catalana, s’exclamen i demanen aigua, fins i tot pensant en traure a la Mare de Déu de l’Aldea, a la que s’invocava anys enrere. Han salvat l’arròs però no saben si salvaran les olives, un 50% de collita ja perdut per la seca. Necessiten regar, malgrat la polèmica del transvasament, que també hi estan en contra, com la majoria de gent del territori, però són coses diferents que no cal barrejar. Contra la climatologia no hi poden anar, és batalla perduda, però contra la confusió s’hi hauran de defensar.