PUBLICITAT

17 de desembre de 2011

                                              Bones notícies

M’agradaria parlar de bones notícies com la inauguració del CAP de l’Aldea, l’exposició de l’artista tortosí Rocamora, de la vintena de premis turístics que recull la Terra Alta, de la nova marató de TV3 que ressalta cada any la solidaritat del poble català, de la nova plaça del mercat d’Amposta, de la rehabilitació d’una església del segle XIII a Ginestar, del nou pla preventiu contra la mosca negra, o de que l’hospital Verge de la Cinta ofereix un nou servei de llits individuals, però, malauradament, tot això no fa bullir prou l’olla i l’atenció no se’n surt de qualsevol desgràcia social, financera o econòmica que ens ve a engrossir substancialment els problemes que ja tenim. Així, el pensament, l’atenció, es centra en els problemes del socis de la secció de crèdit de la cooperativa de l’Aldea, en la gent que augmenta la cua de les ajudes de Càritas o en les retallades que afectaran aquest dies als funcionaris públics i els aturats reals, encara amb subsidi o ja esgotat. Tot i així vull tornar a coses positives perquè venen dies d’aquells que ens fem tots bons i carregats de bones intencions i fem amables felicitacions, i es per això que, després de l’ensurt de la secció de crèdit de la cooperativa del meu poble i l’excés d’alarmisme social que es va crear per declaracions municipals desmesurades que complicava el sector, la Generalitat aporta una solució política ràpida, efectiva i, sobre tot, de confiança.

10 de desembre de 2011

                                          Calma, controlem la situació

Cal mantenir la calma i, ara, no retirar els dipòsits d’on els tenim i, sobre tot, cal que ningú ho recomani. Ho comentava en un article d’opinió anterior, a partir del cas de la cooperativa del meu poble, perquè no s’ha d’estendre el pànic en èpoques de dificultats o en circumstàncies puntuals que s’hagi produït de cop, com és el cas que ens ocupa, una falta de confiança, segurament per una mala gestió. Sé que cada u pensarà que són els seus diners i els ha de protegir, però cal pensar que un efecte “corralito” acaba perjudicant a tothom. El pànic no és bo, per ningú, en cap  circumstància. És veritat que fa pudor de mala gestió i incompliment del reglament, per part de qui gestiona la cooperativa de l’Aldea quan, com a mínim, ha immobilitzat més dels recursos (pràcticament tots) que la llei li permet, jugant inconscientment amb els diners dels socis i això s’ha de seguir, corregir i sancionar, però també cal tenir en compte vàries consideracions. En primer lloc la puntualitat del cas (no té perquè ser a tot arreu igual) i, després, que res és segur enlloc i que, malgrat el desemparo de les seccions de crèdit que no es poden beneficiar del Fondo de Garantia de Dipòsits, la resposta immediata de l’administració, Ajuntament, Diputació, Consell Comarcal i Generalitat, ha estat tranquil·litzadora, efectiva i aporta confiança. Ara, aprenguem també allò tan obvi com antic de no tenir tos els ous en una mateixa cistella.
  

5 de desembre de 2011

                                           No estenguem el pànic

La Cooperativa del meu poble no pot fer front a les disposicions que els seus socis volen fer dels diners que hi van depositar. Això no és un problema de la crisi global que patim, encara que una mica també, sinó de desconfiança en els gestors que la maneguen. “Zapatero a tus zapatos”, es diu en castellà. Aquí en diem que “del que no n’entenguis ni en compris ni en venguis”. Certament, després d’aspres experiències en els últims anys, de tantes cooperatives que han volgut fer de banc amb els recursos dels seus socis amb caixa rural, fins i tot en èpoques de vaques grasses, és curiosa la fidelitat i la confiança en aquelles institucions. No és dolent que les cooperatives gestionen els recursos que els seus socis els hi deixen en dipòsit. El perjudici bé quan una part important d’aquells recursos es col·loquen malauradament en inversions que no tenen liquiditat immediata o a curt termini i els dipositants volen disposar. Els socis són els propietaris de l’entitat, però en la pràctica costa controlar les accions d’aquells gestors que les maneguen, als que se’ls hi ha fet confiança per a que administren els seus interessos i, especialment, els seus diners. És veritat que cada cas és un cas i, en independència de que les feines les té que fer qui n’entén, també cal recordar que tots els bancs i caixes farien fallida si els seus clientes volguessin retirar els seus diners de cop, acció que mai s’ha de recomanar.  

(Diari de Tarragona 4-12-11)

2 de desembre de 2011

                            Ens governa la incompetència

Comentava en el meu últim escrit que cal una coloma blanca, un raig d’esperança, alguna cosa que ens indiqui que tot això escamparà, que hi ha una llum al final d’aquesta foscor, però no s’espargeix la boira. Al món, la globalitat esdevé desavantatges, es fa càrrec de la situació i els dirigents estan més despistats que una rata en un garatge. A Europa ens ha agafat amb els pixats al ventre i, també, els dirigents, cada vegada que pixen fan un pensament que, si més no per aquesta vegada, seria bo que fos únic. D’Espanya ja no en parlo perquè està inclosa en el desgavell de la globalitat, del món i d’Europa i, a més a més, mal gestionada i a Catalunya amb un govern capaç, prenent decisions fermes, però impopulars, encara que del tot necessàries, arriba fins on arriba. I si baixo al meu poble, l’Aldea, una petita vila d’uns 4 mil habitats del Delta de l’Ebre, em trobo amb un concurs de creditors presentat per la cooperativa agrícola on han quedat bloquejats els comptes de la secció de crèdit d’uns 3 mil clientes del poble.
Déu n’hi do! Vaig fer un article, fa temps, que titulava “Reina la incompetència”. Ara sé que em vaig quedar curt.