PUBLICITAT

5 de desembre del 2011

                                           No estenguem el pànic

La Cooperativa del meu poble no pot fer front a les disposicions que els seus socis volen fer dels diners que hi van depositar. Això no és un problema de la crisi global que patim, encara que una mica també, sinó de desconfiança en els gestors que la maneguen. “Zapatero a tus zapatos”, es diu en castellà. Aquí en diem que “del que no n’entenguis ni en compris ni en venguis”. Certament, després d’aspres experiències en els últims anys, de tantes cooperatives que han volgut fer de banc amb els recursos dels seus socis amb caixa rural, fins i tot en èpoques de vaques grasses, és curiosa la fidelitat i la confiança en aquelles institucions. No és dolent que les cooperatives gestionen els recursos que els seus socis els hi deixen en dipòsit. El perjudici bé quan una part important d’aquells recursos es col·loquen malauradament en inversions que no tenen liquiditat immediata o a curt termini i els dipositants volen disposar. Els socis són els propietaris de l’entitat, però en la pràctica costa controlar les accions d’aquells gestors que les maneguen, als que se’ls hi ha fet confiança per a que administren els seus interessos i, especialment, els seus diners. És veritat que cada cas és un cas i, en independència de que les feines les té que fer qui n’entén, també cal recordar que tots els bancs i caixes farien fallida si els seus clientes volguessin retirar els seus diners de cop, acció que mai s’ha de recomanar.  

(Diari de Tarragona 4-12-11)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada