PUBLICITAT

27 de desembre del 2009

EL TERCER DIA



Ens hem trobat, enguany, un tercer dia de Nadal, per ser diumenge, que perllongarà la festa allargant la satisfacció d’aquells que la gaudeixen i l’avorriment d’aquells que els embafa tant de torró, tanta vida familiar forçada i tantes abraçades rutinàries. Al món hi ha gent per a tot; per això és món.

El retorn de tants viatgers nadalencs serà més suau, no caldrà portar tanta pressa, es podran fer plans de tornada més relaxants i es podrà dosificar la melangia d’aquelles coses bones que es deixen enrere. Alguns, atrapats en les inclemències de la crisi per la fallida de l’empresa que els havia de portar a casa, s’estalviaran la tornada i guanyaran un dia més per maleir-ho tot plegat. Tots tindrem un dia més per pensar en els diners de més que ens hem gastat i guanyarem unes hores més de treva que obligatòriament els bancs hauran de fer abans de vindre a per nosaltres amb aquella cara de prunes agres, tan diferent dels dies precedents a les festes quan ens invitaven a comprar i usar, amb alegria i sense gaire seny, les targes de crèdit que ens posen a les nostres mans. Els metges també guanyaran un dia més de descans; un dia més abans de visitar als que deixen les malalties per després de festes i als que les festes els han posat malalts i als Mossos d’Esquadra se’ls hi girarà més feina perquè segurament no hauran pogut atendre totes les demandes de la quantitat de gent a qui els han entrat a robar a casa.

Malgrat tot: Bon Nadal

(Diari de Tarragona 27-12-09)

20 de desembre del 2009

CONSULTES I BOUS



Les consultes sobre la independència de Catalunya s’han quedat lluny de les nostres terres. No em consta cap poble de les Terres de l’Ebre que s’hagi apuntat, fins ara, a la nova moda, malgrat som les comarques on l’índex del nivell del català parlat és el més alt de tot el Principat. L’Ebre es queda aspectant, rumiant, recelós, mirant de gairó a banda i banda, per veure si algú mou fitxa, mentre els tambors de l’esperit de la independència sonen lluny, amb xifres de participació baixes i discòrdies prematures entre els màxims impulsors de la contesa. Als que pensem que si fóssim independents les coses ens anirien millor, tot això ens fa sentir lluny d’aquesta iniciativa història, però la celebrem. Aquí ens queda més prop l’admissió a tràmit aprovada pel Parlament de Catalunya, de la Iniciativa Legislativa Popular per prohibir les corrides de braus amb l’excusa de defensar els animals (perquè de retruc acabarà afectant a la festa dels bous), presentada per grups minoritaris tractats amb tots respectes, cosa que ells mai han tingut amb els aficionats i la seva tradició, fins l’extrem d’aportar arguments perversos de fets inexistents com la dels bous capllaçats per les potes per a que caiguin i se les trenquin o cecs en el cas dels embolats, com si l’afició no s’estimés els bous a qui amanyaga i de qui en té cura tot l’any. Tot això del respecte, la tolerància i la llibertat es queda massa al paire, a la inclemència de qualsevol vent, i en bufen molts i molt forts.



(Diari de Tarragona 20-12-09)

13 de desembre del 2009

                                            LLUMS DE NADAL



A poc a poc els llums de Nadal que guarneixen els carrers dels pobles s’han anat encenent, tot i que de forma tímida i com a vergonyosa. A algú pot ser li havia passat pel cap que enguany, aprimats com estan els recursos econòmics dels ajuntaments —no menys que moltes llars familiars—, pot ser una forma d’estalviar podria haver estat suprimir les llums nadalenques, de la mateixa manera que es podrien haver suprimit les festes majors o els seus focs artificials i els espectacles cars. Per aquesta raó de ser també es podrien suprimir els regals d’aquestes festes —alguna empresa ja ho ha fet en les paneres— i fer un Nadal auster a tenor de la situació econòmica que estem vivint.



Seria un disbarat pensar que podríem deixar la sopa de galets per un altra ocasió, no veure cava i no menjar torró, no comprar pernil, ni panses, ni pinyons i que la tia Maria no matés el gall i que els encenalls i el raïm del cotilló de fi d’any es deixés per un altre moment, perquè la quantitat de gent que continuaríem deixant sense feina acabaria parant la roda en perjudici de tots plegats. El que té dificultats per les circumstàncies que corren no té més remei que adaptar-s’hi però aquells que, afortunadament, la crisi no els toca de ple no es poden arrugar i el que pugui canviar-se el cotxe o anar de vacances i consumir amb normalitat, ho ha de fer.



La vida, malgrat tot, continua. Cal fer cas als llums de Nadal: ens diuen on som, qui som i que hem de fer.

(Diari de Tarragona 13-12-09)

5 de desembre del 2009

NI FEINA NI FUTUR DIGNE



La portada d’aquest diari del diumenge 29-11 publicava una foto de la tallada de la N-340, al meu poble, per part de manifestants de la Lear, gastant els últims cartutxos en protesta pel tancament de la fàbrica de Roquetes. Al darrere d’una foguerada de neumàtics, amb un foc enfollit que semblava cremar molta ràbia continguda, hi apareixia una persona que, amb els braços oberts sostenia una pancarta reivindicativa on s’hi podia llegir: “Volem feina i un futur digne”.



Les protestes i les manifestacions —recolzades per polítics en exercici i sindicats en acció—, estaven encaminades a que l’empresa no tanqués i així poder salvar els llocs de treball. Ara ja es parla d’acord i, per tant, de tancament definitiu de la factoria, la qual cosa vol dir que, per molt bones condicions que s’hagin aconseguit en les indemnitzacions, hi ha acomiadaments i trasllat de la industria, en el pitjor moment de la seva llarga història. Fracàs absolut de qui —administració i sindicats— havien d’haver sabut negociar, si més no, el perllongament del tancament a una època menys dolorosa, passats uns anys i passada aquesta crisi lapidària. Per aquest viatge no es necessitaven tantes alforges. Aquesta solució és la més fàcil —“Pagant, Sant Pere canta”—, però això no és ni feina ni futur digne. Això és pa tou per avui i rosegons o, pot ser, fam per demà.



Encara bé que les primeres declaracions dels afectats apunten a certa conformació. Deixem-ho així. Mereixen tot el nostre respecte.



(Diari de Tarragona 6-12-09)