Canvia el color del Delta

Fa poc que ha sortit el sol i el seu resplendor es reflecteix en els camps d’arròs que groguegen madurs a l’espera de la seva recollida. S’evapora l’aiguatge de la passada nit amb una boirina fantasmagòrica que contrasta amb la catifa esgroguissada, retallada pels cordons verds d’agram i de senill que alberguen la plaga del caragol poma. La maquinària agrícola es mou neguitosa a l’espera de la senyal que doni l’entrada als camps a mesura que avança el matí, si l’oratge esdevé més sec. Un copet de vent de dalt afavoriria la recol·lecció. La humitat és la gran enemiga de la sega de l’arròs mentre el mestral és el gran aliat dels segadors. Serà més de mig matí quan es doni tot el necessari per engegar. Ja surt el rebordonit en els rostolls dels pocs camps ja segats, solcats per les roderes de les segadores, farcits de moixons matiners a la recerca d’un peixet, d’un cuc, d’una granota o qualsevol cosa que ompli el pap. La recollida de l’arròs canviarà una vegada més el color del paisatge d’aquesta terra multicolor que, trosset a trosset, lluita per sobreviure en un món infernal de multinacionals, de problemes financers, de governants incompetents  molt centrats en els resultats electorals, absents de les necessitats immediates i del seu perllongament en un futur incert. He quedat amb uns amics per esmorzar a la vora del riu. Està en calma, el veig assossegat... no sap, o no ho vol saber, el que s’està coent a Castelló.