PUBLICITAT

26 de novembre de 2011

                                             Cal una coloma blanca

Eufòria per uns i decepció per altres. Uns pugen i els altres baixen. Passa sempre quan es coneixen els resultats d’unes eleccions i les generals del passat 2o de novembre no han estat una excepció i ni tan sols una sorpresa. I ara què?, perquè sembla que unes eleccions venen a ser la panacea de tot el mal que ens  amenaça, però el mal que tenim va tan de pressa que els resultats electorals no l’atrapa. Els mercats continuen devorant confiances, governs, mal gestors i destapant incompetències de dirigents que baix la capa, precisament, d’unes eleccions democràtiques i de partits, a priori en bones intencions, es tapen les seves vergonyes que, ara que tot se sap, es destapen sense pietat. Una pluja torrencial, que no l’esperada, ens ha sorprès enfada com si la culpa fos de tots plegats, mentre l’únic que el pagesos demanaven era aigua per regar. Els més propers ens anuncien noves retallades, importants, doloroses, encara que necessàries, mentre els que ens han de manar els propers quatre anys des de la Central fan “muts i a la gàbia” com si no sabessin el que està passant ni la pressa que hi ha perquè això es deteriora per moments. Els jesuïtes se’n van de l’Observatori de l’Ebre, els damnificats per les barrancades demanen solucions, un Castor se’ns menja els llagostins de la mar i ens diuen que el 2012 encara serà pitjor. Alcem la vista al cel, igual passa una coloma blanca i ens dona un raig d’esperança.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada