Senat, per a què?

Una setmana abans de que comencés aquesta campanya electoral, debatíem en la tertúlia d’una televisió local l’aprovació al Senat d’una moció presentada per l’Entesa Catalana de Progrés, on hi és el PSC amb ER i IVC, instant al govern central a avançar els fons de competitivitat, de la mateixa manera que ho va fer en el 2009 i 2010, quan governava el Tripartit, format per aquestes tres mateixes forces. La moció va triomfar, en contra només dels vots del PSOE, perquè fins i tot el PP s’hi va apuntar a la festa. El Senat, que no serveix per a res, en tant que Càmera Territorial que, després de 33 anys encara no s’ha reformat a tenor de la seva funció segons resa la nova —ara ja vella— Constitució de 1978, ens estava sent útil: unió i  pressió de les forces catalanes a Madrid. Jo mateix, en aquella tertúlia, comentava la bondat del resultat de la moció si, quan es debatés al Congrés, el PSC tornés a votar-hi a favor, desmarcant-se del PSOE, encara que no ho havia fet mai, cosa que confirmava un alt dirigent d’aquesta formació catalana a les Terres de l’Ebre, que també era a la tertúlia: farem el mateix. Doncs no. Hi han votat en contra. S’ha perdut temps, dignitat i força política catalana. Ens hem quedat pitjor. La demanda del ex-conseller Castells no es va incloure en els pressupostos, el seu partir igual els va votar a favor, ara no correspon pagar per llei i tampoc es vol fer per voluntat política. Quina embrollada, oi?