El Governador, avisa, però no governa                          

En plena crisi, la més dura que es coneix en molts anys enrere, les eleccions municipals,  i autonòmiques en algun altre in dret,  arranquen. La majoria explicaran que, si els votem, ens solucionaran la vida, encara que siguin els mateixos que ja han estat (encara ho són) en actuals governs —i oposició, que m’és igual— i no han estat capaços ni tan sols de prevenir-la. Mentre, parlant de governs, el Governador de Banc d’Espanya —que tampoc ha governat quan calia posar en ordre les entitats financeres— ens avisa de que les pujades pactades en salaris a primers d’any “són preocupants”. Segons recorda el Supervisor —que mal supervisa—, a l’abril l’alça mitja del primer trimestre representa una repuntada del 1,3% en relació al mateix període del 2010.

I què? Que vol dir això? Home, pot ser per als analistes econòmics, als que cap governant —ni el del Banc d’Espanya— els hi va fer “puto cas” quan anunciaven la que ens venia a sobre, els hi pot servir d’alguna cosa, però als assalariats que encara sobreviuen, que han d’aguantar la crisi general i la de l’entorn més proper, perquè no hi ha família que no tingui gent sense feina, els hi pot explicar “milongues”, perquè ni tan sols percebrà aquest 1,3% d’augment (7 ó 8 euros més al mes).

El Sr. Fenández Ordóñes es creu que està justificat el seu sou “advertint contra la manca de contenció salarial per l’impacte negatiu que té la competitivitat espanyola i l’ocupació que s’atribueix al fet de que la majoria de convenis firmats a primers d’anys s’arrosseguen de lluny” — és de dir, paraules, paraules, fum i més fum per justificar-se que no governa—.

En la situació que tenim, governant —i opositant— els mateixos que ens han posat en aquest pou, qui és pot creure que seran ells els que ens treguin?

Com es podria fer per a que aquestes eleccions, fossin el començament d’una nova forma de governar, escollint gent competent, pràctica i ben honrada...? Difícil, oi?