Setmana de passió

Sento com bufa el llevant rebatent les llargues onades contra la platja pedregosa del Baconer mentre d’altres, encara valentes, eufòriques i sorolloses esquiven la dels Capellans, la de les Avellanes, els espigons del port de l’Ampolla, treuen pit i planten cara xocant contra l’escull que protegeix el  racó de Favà, espai d’esbarjo i monument a la lectura, o moren amb menys violència a la platja de l’Arenal i, unes poques amb més fortuna, acaben la seva bravura al Goleró. Setmana llarga de passió. La remor llevantina puja de to mentre baixa l’eufòria dels culés que tornen de València, conformats perquè el futbol és així. L’oratge no és el favorit però se senten veus satisfetes dels restauradors i de les cases rurals que els beneficia el turisme de proximitat. Els gestors de la navegabilitat de l’Ebre obren cofois la temporada —una altra passió—. No es pot deixar cap forat destapat: “quan passen s’agarren” i el victimisme en el que ens refugiem moltes vegades ens fa dir massa cops que ens en passen moltes sense agarrar-les encara que algunes ni passen. Sí, ho sap l’afició del Barça, és una setmana de creus barrejada amb la pressió de les eleccions municipals i l’il·lusió literària de Sant Jordi i la rosa, amb temps plujós que farà que es mulli alguna mona però no afecta els arrossaires que escampen l’aigua als camps mirant de gairó la reacció del caragol poma, una altra passió. Que bo si la passió només durés una setmana.