LES VEGUERIES



Una vegada que a les Terres de l’Ebre segurament estaríem tots d’acord, sense grans discrepàncies, sobre la vegueria d’aquest territori, això no pinta bé.



Després de tant de temps marejant la perdiu, ara tot són presses, males conselleres que podem portar a legislar a correcuita, baix la pressió accelerada per interès partidista i/o electoral, a la vista d’uns comicis que estan al voltar el cantó. El conflicte de Reus i Tarragona és irrisori però no ho es tant el d’altres indrets on les divisions són sagnants i, tot i així, el problema més greu no ve per aquí. Estem començant la casa per la teulada. Les vegueries, sense saber que hem de fer amb les províncies i els consells comarcals, serà un altre ase amb dues sàrries que, a més a més, s’han de pagar. Muntar noves distribucions territorials sense dissoldre les actuals és encarir l’administració sense cap garantia de que s’aportin ni nous serveis ni millors.



Vam establir els conselles comarcals, però com la competència de les diputacions les té Madrid, aquí s’han quedat. Ara volem vegueries? Magnífic, sempre és bo apropar l’administració al ciutadà, però les províncies també són decisió de Madrid i no crec que hi hagi, allà, i ara menys que mai, cap predisposició a avenir-se als nostres desitjos.



Així doncs, govern estatal, Generalitat, diputacions, vegueries, consells, ajuntaments i altres corporacions vàries, són moltes sàrries pels mateixos ases i per la mateixa càrrega. Això sí, el preu serà diferent: més car.



(Diari de Tarragona 10-01-10)