ANY NOU



Es tanca un any i se n’obri un altre però el traspàs, malauradament, no significa que l’entrant hagi de ser millor. Si la Mare de Déu ens hagués de fer cas, perquè escoltar ja sabem que ens escolta, li demanaríem que, com a mínim, ens deixi com estem.



De la crisi no cal ni parlar-ne; no ha tocat fons i tal com ningú sap d’on ha vingut, tampoc ningú sap quan ni com se n’ha d’anar. Els que s’han quedat al atur, no veuen cap perspectiva de recuperar el treball i saben que tot pot empitjorar perquè el subsidi no és etern i el Govern ha quintuplicat, en un any, el dèficit públic de l’Estat i les empreses, desateses pel sector financer, que fa mans i mànigues per amagar vergonyes i ensenyar bons resultats, es posen les mans al cap mentre els sindicats passen del treballador i cobreixen les espatlles dels que governen, ara que són dels d’ells, incapaços, tots plegats, d’administrar la situació més precària que coneixem els que avui ho podem comptar.



Deixem un any duret, amb estafadors prestigiosos i elegants, però estafadors, que han fet trontollar les columnes fonamentals de la confiança en la justícia, en els governs i en el món de la política en general, amenaçant el sistema democràtic. Una recent enquesta del CIS diu que més del 16 % de les persones consultades pensen que els polítics són un problema i a Catalunya és any d’eleccions i els partits ja escalfen motors. Tan de bo que no petin abans d’hora.



Si amb l’any poguéssim fer com amb el canti nou, tindríem aigua fresca.

(Diari de Tarragona 4-01-10)