ENS PASSA DE TOT




Ascó es suma a la polseguera. La cendra d’Horta encara es remou —i es remourà encara més—, la merda del riu, a l’altura de Flix, encara no se sap quan es remourà, ni sabem si es remourà bé, i el cementiri —encara que nom de repòs, també de morts– de residus nuclears treu el nas com diguen: no volies caldo, doncs dues tasses.

Segurament aquest cementiri és més segur que les pròpies nuclears que prou disgustos ens van donant –encara hi deu haver partícules escampades pels voltants, de no fa molts de dies—, però el que sí es evident és que n’estem com una mica farts de tanta merda i desconsideració.


No us he contat lo de la mina de bauxita? A Horta de Sant Joan? Sí, si. Al cor de la taca socarrada de l’incendi més que famós que, com qui diu, encara crema? Aquesta és un altra. Ens passa de tot.

Vos ho explicaré.... és molt fort, eh?

(Blog de l'Avui 22-01-10)