La gerra d’aigua freda de l’informe que el ministre de Foment ha presentat a Barcelona sobre el corredor del Mediterrani, on desaconsella la posada en marxa de l’estació de mercaderies de l’Aldea, ja ningú ens la treu del cap. Certament l’àrea logística es un pla de la Generalitat que mai ha agradat a Renfe, però el Govern de Jordi Pujol estava disposat a iniciar-ho pel seu compte a partir del 2003 perquè contava amb una demanda sectorial i era focus de desenvolupament territorial. Sé que aigua passada no mou cap molí, però la història és la que és i no es pot ignorar. El Tripartit que governaria en els propers set anys es va negar a posar-lo en marxa tot i constar en el Pla Territorial. L’única actuació coneguda va estar el canvi de nom: de CIM de l’Ebre a Logis Ebre. Ara, després de vuit anys perduts, amb unes circumstàncies econòmiques precàries, amb un nou govern que es troba la caixa buida i vol, abans que res, saber de quin pa ha de fer sopes i, sobre tot, amb una proposta del govern central que considera que aquesta àrea logística ja està suficientment coberta per les terminals públiques actuals (agafa’t que ve corba), que difícil serà veure en la realitat l’estació de mercaderies de l’Aldea. Si s’hagués fet quan era hora, el corredor del Mediterrani l’hauria de contemplar dintre de la seva estructura, millorant-la i potenciant-la en lloc de desplaçar-la en un altre lloc. Hi ha trens que mai hauríem de deixar passar.
(Diari de Tarragona 04-04-11)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada