Tot és molt prop

L’Observatori de l’Ebre va detectar el terratrèmol del Japó produït  a l’altra part del món. De fet les eines dels observatoris, els sismògrafs, detecten quasi sempre la majoria de terratrèmols que es produeixen a la terra,  transmesos per ones terrestres i aèries, quelcom que recorda els moderns sistemes de xarxes d’Internet. De fet aquests fenòmens fan a la terra més petita al apropar-nos en comunicacions naturals i tan antigues com ella mateixa, en el cas dels terratrèmols, i les comunicacions artificials i tan modernes, com és el cas d’Internet. Coses que passen lluny, molt lluny, instantàniament ens queden prop, molt prop, fins afectar-nos directament a la nostra butxaca,  a la nostra salut o als quefers de cada dia. L’oceà Pacífic és molt gran i, tot i així, els tsunamis de les costes asiàtiques arriben sempre, en major o menor intensitat, a les costes occidentals d’Amèrica. La borsa trontolla arreu, les inversions es replantegen deslocalitzacions, s’atura l’exportació de tonyines de l’Ametlla de Mar, puja el preu de tots els combustibles (ens aquest cas pels moviments revolucionaris de la zona magrebí) i, a casa nostra, després de veure el desastre del Japó augmenta el neguit del perill nuclear i el de la protecció del Delta, una zona tan sensible i vulnerable a una simple llevantada. Res que passi lluny  ens pot ser indiferent perquè ens afecta d’immediat i directament a l’ànim, a la salut o a la cartera.