MÉS QUE SOROLL




Sonen xiulets a la plaça d’Alfons de Tortosa, una remor sorollosa que va a més. Falten un minuts per les dotze del mig dia. Dimarts 8 de juny, vaga dels funcionaris. Els xiulets van en augment i les banderes dels sindicats també. Les de l’UGT i CCOO ja onegen a primera fila d’un taulat buit amb un micròfon solitari a l’espera que l’escriptora Francesca Aliern llegeixi un text que, malgrat proves matineres de megafonia no es sentirà gaire. Les insignes d’USO arribaran més tard però també es plantaran al davant de l’escenari. Continuen els xiulets donant més força sonora que no pas la que representen els manifestants, que no arriben al mig miler. Minuts abans de dos quarts d’una, la manifestació es va dispersant i la remor dels xiulets es va apagant. Un alcalde d’Esquerra departeix amb algun líder sindical; pot ser és l’únic polític significant de la manifestació, mentre els diaris digitals es fan ressò de la vaga i de la guerra de xifres dels seguidors —75%, segons els sindicats i 16%, segons el govern—. Queda bé dir que ni són tots els que estan ni estan tots els que són i també que podria semblar només un acte justificant dels sindicats, forçats per la situació, malgrat el seu recolzament incondicional a la mala gestió de ZP. Mentre, Alemanya i Anglaterra anuncien dràstiques mesures, es dispara la prima de rics del deute espanyol i se’ns demana més tisora. Els governs ja s’ho comencen a creure que hi ha crisi.


(Diari de Tarragona 14-06-10)