La
primavera la sang altera
Primers de maig, manifestacions,
protestes i mala sang. A Barcelona, un poble sofert amb aquests afers,
s’exciten els carreres mentre els transeünts, “guiris” inclosos, fem fotos i vídeos
amb els mòbils per explicar que també hi érem. Protestes de gent sense feina;
protestes ardoroses d’estudiants amb menys raó que d’altres que no es queixen;
protestes de sindicats carregats de mala raó, aburgesats en el seu estatus,
però sempre amb becs d’or demagògics i esmolats que, amb connivència amb colors
polítics afins, “piquen i maten” més que solucionen. Els grans dirigents
econòmics tremolen però no tenen por; encara tenen agafada, a més a més de les
parts nobles del polítics, la paella pel mànec. Al sud s’anima la queixa.
L’aigua de pluja ha tornat l’esperança curta dels pagesos, “toquem fusta”, que
van perdre l’última collita d’olives, i fa esclatar rams de mostra sobirana com
a manà escàs que caldrà venerar, però minsa esperança amb l’aigua de l’Ebre que
per imperativa normativa legal s’acurça en el seu cabdal al final del tram del
riu; el català, justament. El desastrós govern anterior ens va passar,
meditadament, amb raons deixant la feina
per fer i, l’actual, l’ha rematat a la baixa, com advertint, ara que torna a
manar per majoria, que no oblida les protestes passades. Tornarà el malestar
social, les demagògies polítiques, els insults. A les Terres de l’Ebre, també,
s’altera la mica de sang que queda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada