Benissanet i Tortosa canten a l’Ebre
Diumenge de primavera, vespra de Sant Jordi, la música puja
riu amunt. Camps verds i olorosos, fragància de tarongina que vol superar
l’estela florida dels ametllers i dels albergeners, ja ufanosos de verdor
primerenca. Pel camí de sirga, la mirada curiosa dels templers, des del castell
de Miravet, ens contempla esperant que es barregi la nostra música amb la de
Benissanet, de gran fortalesa i tradició. És la Primavera Cultural de la vila
del la Ribera d’Ebre, al sopluig del Museu d’Instruments que alberga més de
cent anys d’història musical. Amb Cortes de la Frontera, un pasdoble de Manuel
Navarro, el mestre Juanjo Grau obri el concert i, amb Sparttanburg, de Bany
Koptz i Suite Catalana de Bonilla, esclaten els primers aplaudiments de la
barreja musical ebrenca. Carles Capseta, director de la Banda d’aquell poble,
aixeca la batuta amb Benissanet de José de la Vega; continua amb Coopelia de
Leo Delibes i fa una apoteosi final amb 1936, una suite que evoca la batalla de
l’Ebre, imaginant els escenaris bèl·lics de l’entorn on es celebra la fervent
mixtura musical entre les bandes de Tortosa i Benissanet, una població amb
topònim aràbic, com altres de les nostres terres, de la que Artur Bladé i
Pascual Ortega ens expliquen el llarg sofriment de la població des de
l’expulsió morisca fins la batalla de l’Ebre, passant per les guerres dels
segadors i de successió. Amb la música tot canvia de color.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada