CONSULTES I BOUS



Les consultes sobre la independència de Catalunya s’han quedat lluny de les nostres terres. No em consta cap poble de les Terres de l’Ebre que s’hagi apuntat, fins ara, a la nova moda, malgrat som les comarques on l’índex del nivell del català parlat és el més alt de tot el Principat. L’Ebre es queda aspectant, rumiant, recelós, mirant de gairó a banda i banda, per veure si algú mou fitxa, mentre els tambors de l’esperit de la independència sonen lluny, amb xifres de participació baixes i discòrdies prematures entre els màxims impulsors de la contesa. Als que pensem que si fóssim independents les coses ens anirien millor, tot això ens fa sentir lluny d’aquesta iniciativa història, però la celebrem. Aquí ens queda més prop l’admissió a tràmit aprovada pel Parlament de Catalunya, de la Iniciativa Legislativa Popular per prohibir les corrides de braus amb l’excusa de defensar els animals (perquè de retruc acabarà afectant a la festa dels bous), presentada per grups minoritaris tractats amb tots respectes, cosa que ells mai han tingut amb els aficionats i la seva tradició, fins l’extrem d’aportar arguments perversos de fets inexistents com la dels bous capllaçats per les potes per a que caiguin i se les trenquin o cecs en el cas dels embolats, com si l’afició no s’estimés els bous a qui amanyaga i de qui en té cura tot l’any. Tot això del respecte, la tolerància i la llibertat es queda massa al paire, a la inclemència de qualsevol vent, i en bufen molts i molt forts.



(Diari de Tarragona 20-12-09)