Facilitats per als estafadors

Ni el Diccionari de la Llengua Catalana  ni el de la Real Acadèmia Espanyola contemplen el mot “premium”. De l’anglès es tradueix com a “prima”, però és igual; quan reclames a una operadora de telefonia sobre uns càrrecs monumentals que et cauen a la factura sobre uns missatges que t’han enviat, et diuen que són els “premium. Te’ls estan enviant perquè han tret el teu número de telèfon d’una enganxina perversa on t’han ofert el sorteig d’una cafetera, d’un viatge o d’un cotxe; sempre, això sí, de marques de primera línia per a que et confiïs. Enganyifa? Sí. Estafa? També. S’hi entra pensant que no hi perds res, et demanen el número del mòbil i et comencen a caure missatges comercials que has de pagar, i molt car. Culpables? Els estafadors que han inventat la trama, és clar, però més culpables i en molt més delit, els governs que no ho controlen i la connivència de les companyies de telefonia que ho saben i ho permeten, perquè facturen a dojo. Perjudicats? Els de sempre: usuaris innocents que no dominen aquesta trampa i entren com les anguiles als ventrols i després no poden sortir. Els governants no vigilen i les companyies ho faciliten. Ambdós a favor dels estafadors. Mentre uns intenten sortir de la crisi, altres fan l’agost aprofitant la debilitat del sistema, de la gent d’a peu i del relaxament dels que ens governen que, per cert, estan tots de campanya electoral insistint en que si guanyen, amb ells al govern, viurem millor.  


(Diari de Tarragona 23-10-11)