Ens passa de tot

A la cooperativa del meu poble s’arreglen les coses, però no del tot i es remouen antigues posicions particulars antagòniques i es capitalitzen actituds polítiques i socials, com en tots els conflictes. Els animalistes, que només volen la seva, s’emprenyen perquè els aficionats als bous tindran Llei que reguli la seva festa. Els caleros s’han posicionat en contra del projecte del parc eòlic marí, que quasi volt tothom. Cañete, amb arrogància, remou, de moment només per emprenyar, el Pla Hidrològic Nacional, com qui es treu aquella espina que porta clavada des que el PP va perdre les eleccions, pensant que no les pot tornar a perdre mai més i vol iniciar el seu passeig militar. A Jesús s’ha enterbolit l’aigua de boca. Els pagesos es queixen, en raó, dels problemes dels cítrics i de la collita d’olives. No ens plou, el vent de dalt ens socarra les orelles amb una fredor que pensàvem que ja no es donava i, al damunt, enguany, ni un sol rovelló s’ha atrevit a esclatar. Aquí passa de tot. És com tenir els Déus en contra per purgar la feina mal feta. Ens poden passar més coses? Sí, segurament, perquè, tot i la seca sempre plou sobre mullat i cap d’aquests assumptes, a excepció del parc marí de la Cala, ens assegura més feina que és una de les primeres necessitats i, mentre, l’atur segueix augmentant. Altrament he comentat que ens hem d’espolsar el gebre. Hem d’escampar la boira però, clar, ens passen tantes coses...


Diari de Tarragona (8-2-12)

.