Els regants accepten els sacrificis

És el títol on, en aquest mateix diari, es feia referència a l’actitud dels regants del Delta en acceptar una reducció significativa de la dotació d’aigua garantint així els usos mínims de reg en les aigües avall dels tres  últims embassaments del riu. És un acord entre la Confederació i les comunitats per pal·liar l’escassetat d’aigua, en mínims històrics, com a conseqüència de la manca de pluges a la conca de l’Ebre. Encara ressona els comentaris de fa pocs dies en els nostres mitjans de comunicació, exclamant-se per les conseqüències d’aquesta sequera en veu de totes les cooperatives olivareres del territori i també de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, que recolzava el seu reclam i també la finalització dels canals de reg, Xerta-Sènia i l’Aldea-Camarles, que han de proporcionar reg de suport a més de vint-mil hectàrees de secà corresponents a més de sis mil propietaris, es de dir, a més de sis mil famílies d’aquestes terres. La sequera ens fa memòria d’una necessitat imperial per no perdre les collites, però també ens deixa constància de que els pagesos no només són molt sacrificats, perquè ens ho han demostrat abastament al llarg de la seva història, sinó que tenen un gran sentit de la responsabilitat a l’hora d’administrar un aigua escassa, malgrat la seva imperiosa necessitat. Ho he dit i escrit moltes vegades: el pagesos són els millors administradors de l’aigua i de les seves concessions.

(Diari de Tarragona 30-10-11)